Gràcies als Natus de Girona i al GDT, podem parlar de PRINCIPALS PUNTS: PERQUÈ NO ENS SEMBLA BÉ AQUEST PLA DE SEQUERA I A SOTA TROBAREU L’ENLLAÇ A LES AL·LEGACIONS QUE HEM PRESENTAT
- Arbitrarietat en els criteris i en els valors proposats com a llindars.
Aquest Pla és un deure de la llei del 2001 (Pla Hidrològic Nacional) i es desenvolupa en base del Reglament de planificació hidrològica a l’ 2006 de les conques internes (ACA). En el seu moment aquest Reglament de l’any 2006 era un document interessant per millorar la gestió i avançat en el seu dia, però que calia desenvolupar (concretar com es portaria a la pràctica les indicacions/idees/propòsits/objectiu que allà s’indicaven … és a dir, fer les instruccions que no es van fer MAI).
Posteriorment, a l’any 2007 l’estat Espanyol va aprovar el seu Reglament de planificació hidrològica que va desenvolupar en una “instrucció de planificació hidràulica” a l’any 2008. Aquest document, a més, d’estar més al dia amb les propostes que venen d’Europa (DMA), té l’avantatge que sí que es concreten objectius i criteris tècnics i científics a tenir en compte.
A Catalunya el desenvolupament del seu Reglament no s’ha realitzat per la qual cosa hi ha nombrosos aspectes tan tècnics com científics que queden indeterminats. Aquest fet ha afavorit que l’actual pla de sequera presenti moltes indefinicions i criteris arbitraris (en serien un exemple, com comentem més endavant, els cabals de manteniment del Ter o la major facilitat per entrar en l’estat d’ALERTA de la Muga … el primer dels que inclou el Pla: ALERTA à EXCCEPCIONALITAT à EMERGÈNCIA).
- CABALS DE MANTENIMENT
Si no s’hagués ignorat els documents existents a nivell de l’Estat Espanyol, es tindria una metodologia molt clara de com establir-los. L’ACA ha preferit obviar-los i, així, sense una metodologia clarament definida és molt més senzill incorporar valors arbitraris.
Així a partir dels documents (reglaments) existents a nivell de l’estat, es determina que els cabals de manteniment en sequera seran com a mínim del 25% de habitat potencial útil, però (i això s’ho passen pel forro en el Pla de Sequera de l’ACA) també queda clar que els espais protegits … RAMSAR, XN-2000 … no han de reduir-se els cabals de manteniment.
Val a dir, que en el pla de sequera no hi ha cap documentació prou detallada que asseguri que els cabals que es proposen respectaran el 25% que s’ha comentat.
Bàsicament els cabals de manteniment que apareixen en aquest pla suposen la continuïtat de la seva reducció iniciada fa molt poc en el passat pla de gestió de l’aigua. Allà de manera arbitrària (des del punt de vista científic … senzillament es va considerar temes econòmics segons paraules dels caps de l’ACA) es va reduir un 40% els cabals de manteniment (a excepció de la Muga que encara el van reduir més) del Pla Sectorial de CM (2006)… i ara encara es fa una nova reducció dels cabals de manteniment (també de forma arbitrària). Cal concloure que l’ACA sap aprofitar cada document que elabora per anar reduint una vegada i un altre els cabals de manteniment, llàstima que aquest esforç vagi en la direcció contrària del que pensàvem que havia de ser l’objectiu de l’ACA: vetllar pel bon estat ecològic de les masses d’aigua.
També mereix ser comentat que a diferència del Pla Sectorial de CM la documentació que inclou el Pla de Sequera no inclou la fluctuació mensual dels CM.
- EL CAS DEL TER
El que conté el Pla de Sequera és senzillament saltar-se a la torera la llei del Ter del 1959. En aquesta llei es deixa molt clar que primer són els usos propis de la conca i si sobra aigua, aquesta pot anar fora conca. Per tant, en les “normes d’explotació” han de prioritzar-se:
- Necessitats dins de conca
- Necessitats fora de la conca
En la llei del 59 no es diferencia que el cabal que ha de circular per Girona sigui en condicions de “normalitat hidrològica”. Per tant, el cabal que recull la llei ha de passar per Girona sigui quina sigui la situació hidrològica. En canvi, en el Pla de Sequera, com a objectius a complir (bones voluntats), apareixen els següents valors guia:
GIRONA BAIX TER (suposem Torroella)
ALERTA à 2-3 m3s-1 1.5-2.5 m3s-1
EXCEPCIONALITAT à 1 m3s-1 1 m3s-1
EMERGÈNCIA à 0.5 m3s-1 0.5 m3s-1
A aquesta voluntat descarada d’incomplir la llei del 59 cal afegir tres punts:
- El cabal del Ter a Girona es determinarà sumant el Ter i la Monar (i a vegades això pot suposar que el cabal de la Monar sigui considerat dues vegades)
- El cabal del Ter al Baix Ter es determinarà sumant el Ter als recs històrics (Setmenat i Molí)
- Els valors guia són els objectius de “bones intencions” … és a dir el que es tendirà a que aquell sigui el cabal … però els valors mínims encara seran inferiors … per exemple a Girona:
GIRONA
ALERTA à 1.1 m3s-1
EXCEPCIONALITAT à 0.44 m3s-1
EMERGÈNCIA à 0.44 m3s-1
- TER-LLOBREGAT
El Pla de Sequera NO concreta quin serà el cabal del Ter i quin el del Llobregat que s’utilitzaran per proveir l’abastament en cas de sequera (val a dir que el recent Pla de Gestió de l’Aigua tampoc ho va concretar en cas de situació normal … vaja si no concretes no has de complir massa res … és una manera de treure’s responsabilitat de sobre).
A part, pel que fa a l’ús (posada en marxa) de les dessaladores, el Pla diu que utilitzarà uns criteris que ha decidit el “Consell de la Xarxa d’abastament Ter-Llobregat” i es queda tan ample. Quina informació pública és aquesta a on els criteris no es poden al·legar perquè criden altres documents? Val a dir, que aquests criteris bàsicament utilitzaven aspectes de minimització de costos energètics … i, en canvi, el cost ambiental no hi és contemplat!
- EL CAS DE LA MUGA
Ja en el passat Pla de Gestió la Muga va tenir un tracte diferencial (a pitjor) que la resta de conques internes. Inicialment l’ACA no li va adjudicar cap cabal de manteniment i després de les al·legacions presentades per diversos col·lectius li va adjudica uns cabals de manteniment que suposaven una reducció major del 40% aplicat a la resta de conques.
Bé, com aquell que no vol la cosa, l’actual proposta de Pla de Sequera eleva els llindars d’ALERTA i així entra ràpidament en ALERTA, i es poder aplicar els cabals de manteniment de sequera abans del que tocaria, és a dir, els valors de cabals mínims que s’han de complir passen a ser menors (vaja, tot plegat una mica lleig … una trampa prou “cutre” per encara reduir els CM del flamant Pla de Gestió … no sabem on tenen la vergonya).
Així:
CM segons el Pla sectorial: 360 L·s-1
CM segons el recent Pla de Gestió de l’Aigua (2016-2021): 144 L·s-1
CM segons les “bones intencions de l’ACA”: 135 L·s-1
CM en estat d’ALERTA: 103 L·s-1 (els llindars s’han pujat i la Muga fàcilment entrarà enALERTA)
CM en excepcionalitat: 41 L·s-1
- AIGÜES SUBTERRÀNIES
La situació dels aqüífers és llastimosa, ja que de 40 masses d’aigua subterrànies, en condicions de normalitat hidrològica ja en tenim 10 en mala condició (p.e., Muga i Baix Ter estan sobreexplotats) segons l’index establert en PGCDFC (Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya), l’índex d’extracció. En condicions d’any sec (com enguany) són unes 20 (el 50%) les que estan en mala condició. Davant d’aquesta situació no s’entén com la major part d’aquestes masses d’aigua encara no disposen de Plans d’Explotació.
Un comentari addicional mereix l’eina utilitzada per determinar si una massa d’aigua entra en ALERTA, EXCEPCIONALITAT o EMERGÈNCIA: el nivell piezomètric. La proposta del Pla de Sequera és que en situacions d’aqüífers sobreexplotats el nivell piezomètric “estàndard” de la sobreexplotació passa a ser la normalitat (quina manera menys elegant de no voler veure el problema). L’alternativa més adient seria que hi hagués un CONSTANT NIVELL D’ALERTA en aquestes situacions.
D’altra banda només el nivell piezomètric sembla una mesura massa simple i que no permet detectar situacions greus com ara intrusions salines: l’entrada d’aigua salada podria compensar la disminució del nivell d’aigua dolça no observant-se una fluctuació deguda a la sequera quan s’està produint aquesta i, a més, una salinització de l’aqüífer. Per això plantegem que com a mínim la dada del nivell piezomètric s’hauria d’acompanyar de valors de conductivitat.
- ALTRES ASPECTES RELLEVANTS
- a) En la valoració de l’impacte econòmic d’aquest Pla no s’han inclòs els costos ambientals la qual cosa distorsiona completament el resultats finals obtinguts i per tant les normes d’explotació triades per exemple en els criteris de posada en funcionament de les dessaladores.
- b) El Pla de Sequera incompleix pel que respecte als cabals de manteniment les recomanacions de l’antiga Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat respecte a cabals de manteniment dignes, principalment en espais protegits.
Aquí teniu el document que hem presentat:
20161002-allegacions-al-pla-de-sequera
