Denuncien les maniobres transvasistes, centralistes i privatitzadores del govern en la gestió estatal de l’aigua

Més de 100 organitzacions denuncien les maniobres transvasistes, centralistes i privatitzadores del govern en la gestió estatal de l’aigua 

http://www.ecologistasenaccion.org/article26892.html
- El Partit Popular canvia les regles del joc en matèria d’aigua per la porta de darrere, sense debat ni participació pública.
- El PP modifica el Pla Hidrològic Nacional en el tràmit d’esmenes de la Llei d’Avaluació Ambiental, i es pot aprovar en una setmana.
- Els canvis realitzats permetrien, per exemple, autoritzar un transvasament des de l’Ebre sense cap acte legislatiu addicional.

Sobre la base del Memoràndum signat entre el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient i les regions de Múrcia i València relatiu al transvasament Tajo-Segura, un grup d’experts vinculats a les regions del Segura, i coneguts per la seva fèrria defensa dels transvasaments a aquesta conca, ha elaborat en secret i amb total opacitat, la modificació no solament del règim legal del transvasament Tajo-Segura, sinó també de la Llei d’Aigües i del Pla Hidrològic Nacional, en diverses disposicions introduïdes sorpresivament a l’octubre de 2013 en el tràmit d’esmenes a la Llei d’Avaluació Ambiental al Congrés, que donen un gir radical no només a la regulació del transvasament Tajo-Segura, sinó també a la política d’aigües en aquest país. Tot això sense absolutament cap debat ni informació pública, i eludint qualsevol participació d’importants Comunitats Autònomes que podran veure’s afectades per aquesta regulació, com Aragó, Catalunya, Andalusia, Castella i Lleó, etc.

El Memoràndum Tajo-Segura, malgrat el que pugui indicar el seu nom, introdueix també en la Llei d’Avaluació Ambiental dues esmenes que modifiquen el Text Refós de la Llei d’aigües i el Pla Hidrològic Nacional, que afecten de forma molt important a totes les conques d’aquest país i a la planificació hidrològica nacional, sense participació, informació, ni debat públic algun. Aquests canvis senten la base legal per “posar en ordre”, en benefici dels interessos transvasistes, l’assignació i redistribució de recursos a nivell nacional, els elements clau del qual són: autopistes de l’aigua, ens suprarregional estatal que assigni recursos entre diferents conques, ja siguin transvasaments o cessions d’aigua, i entrada de la inversió privada.

Aquestes dues esmenes, que introdueixen importants canvis en les cessions de drets inter-conques i possibiliten la limitació anual pel Ministeri-Direcció general de l’Aigua dels desembassaments màxims o aigua que podrà circular en la conca cedent de qualsevol transvasament, vigent o futur (Tajo, Ebre, Xúquer, etc.), són l’inici de la materialització de les tesis transvasistes i del seu model de pla hidrològic nacional, per a tot el país, i especialment pel Tajo, Xúquer i Ebre. El canvi suposa una important regulació de dos aspectes dels transvasaments o cessions d’aigua inter-conques, que la nostra normativa reservava al Pla Hidrològic Nacional, evitant-se amb la seva forma d’aprovar-les “incòmodes” debats, participació i previsible oposició d’altres regions i usuaris afectats: Ebre, Aragó, Catalunya, Xúquer-Vinalopó, etc.

Sembla clar que els nous transvasaments o ampliacions dels existents ja no es van a denominar així, sinó “cessions inter-conques”. El nou pla hidrològic comença aquí, i la seva primera pedra són aquestes dues esmenes a la Llei d’Avaluació Ambiental. Posteriorment, solament serà qüestió de donar entrada a la inversió pública o preferentment privada per construir aquestes autopistes de l’aigua i desenvolupar els aspectes fonamentals del “nou model de gestió de l’aigua” mitjançant Reials decrets del Govern, o fins i tot ordres ministerials.

Els canvis faran impossible el compliment de les Directives Europees en el Tajo

A més, el memoràndum, i les esmenes introduïdes sobre la base del mateix en la Llei d’Avaluació Ambiental, canvia radicalment el règim fins ara existent en el transvasament del Tajo, en el qual els beneficiaris del transvasament únicament tenien una expectativa, i no un dret legal, a l’ús d’aigües que la planificació de la conca del Tajo determinés com excedentàries, per sobre d’un determinat volum embassat a Entrepeñas i Buendía. En la nova regulació derivada del memoràndum s’atorga un dret automàtic al transvasament en determinades condicions, i s’obvia la remissió al pla de conca del Tajo per decidir els excedents i els desembassaments al riu des de la seva capçalera, afeblint-se la preferència de la conca cedent i obrint-se la porta a l’existència d’un dret legal al transvasament, reiteradament denegat per la jurisprudència del Tribunal Suprem, que possibilitarà la reclamació de quantioses indemnitzacions pels beneficiaris del transvasament, en el cas que la futura planificació del Tajo, en aplicació de la Directiva Marco de l’Aigua, introdueixi majors cabals ecològics en aquest riu, o simplement davant la necessitat de major ús de l’aigua de la capçalera per la conca del Tajo, la més poblada d’Espanya.

Què està passant?

De facto el Partit Popular introdueix per la porta falsa modificacions molt importants a la Llei d’Aigües i al Pla Hidrològic Nacional que els permetria desenvolupar, sense passar de nou pel Parlament:

  • Una Agència Nacional o ADIF de l’Aigua que centralitzi les decisions de la planificació i assignació de l’aigua per sobre de les confederacions hidrogràfiques i les comunitats autònomes.
  • Un banc nacional de l’aigua en el qual els usuaris, principalment regants, puguin vendre’s els drets entre diferents conques, possibilitant transvasaments privats d’aigua.
  • Una xarxa de “autopistes de l’aigua” amb capital preferentment privat, que eufemísticament substituiria el polèmic terme “transvasament”.
  • Una privatització de la gestió de l’aigua i dels transvasaments.

Per què és important?

Eliminar aquestes esmenes és important:

  • Per no deixar únicament a les mans de la Direcció general de l’Aigua la presa de decisions que han de consensuar-se als territoris.
  • Per evitar que puguin dur-se a terme nous transvasaments com el transvasament de l’Ebre, per la porta de darrere i sense informar als ciutadans.
  • Per evitar que l’aigua de tots pugui ser comprada i venuda al millor postor transferint-la a molts quilòmetres del riu pel qual ha de circular.

Què cal fer?

És necessari que el projecte de Llei d’Avaluació Ambiental sigui retirat i es tramiti com dues iniciatives diferents, una, la de l’avaluació ambiental, i una altra, si escau, amb la normativa d’aigües. Ambdues iniciatives han de comptar amb el suficient debat i participació pública.

En qualsevol cas les organitzacions signatàries s’oposen a:

  • El Memoràndum Tajo-Segura.
  • El manteniment dels transvasaments.
  • La privatització de la gestió de l’aigua.

Organitzacions signatàries:

Entitades autonómicas, regionales o locales: Acció Ecologista – Agró, Amigos del Río y de los Espacios Naturales Alcañiz, ARBA, Asociación de Empresarios Turísticos de Murillo de Gállego y Aldeas, Asociación Ecologista del Jarama “El Soto”, Asociación Gállego Activo, Asociación Geográfica Ambiental, Asociación Naturalista de Aragón (ANSAR), Asociación Ongaiz (Ecologistas en Acción de Sangüesa), Asociación para la Conservación de los Ecosistemas de La Manchuela (ACEM), Asociación Río Aragón, Coordinadora Biscarrués-Mallos de Riglos. El Bergantes no se toca. Federaciones de Asociaciones de Barrios de ZaragozaGRAMA, Iniciativa Ciudadana contra el recrecimiento de Yesa “Yesa+No”, Jarama Vivo, Marea Azul del Sur, Plataforma Ciudadana Objetivo Bandera Azul en el Río Alagón,Plataforma contra la Especulación Urbanística y Ambiental de Candeleda, Plataforma de Defensa del río Queiles, Plataforma de Toledo en Defensa del Tajo, Plataforma en Defensa de l´Ebre (PDE), Plataforma en Defensa de los Ríos Tajo y Alberche de Talavera de la Reina, Red de Agua Pública de Aragón, Río Susía, Slow Food Gredos-Tiétar, Unión de Consumidores de Aragón (UCA), Xúquer Viu.

Redes por una Nueva Cultura del Agua. Las redes firmantes que se presentan a continuación, lo hacen en representación de decenas de entidades cada una: Cuenca Azul – Río Ebro, Red Andaluza de la Nueva Cultura del Agua, Red Ciudadana por una Nueva Cultura del Agua en el Tajo/Tejo y sus Ríos (Red del Tajo), Red por una Nueva Cultura del Agua del Júcar, URA Nueva Cultura del Agua – Plataforma Navarra en defensa de los ríos

Entidades de ámbito nacional: AEMS – Ríos con Vida, Amigos de la Tierra,Asociación Española de Operadores Públicos de Abastecimiento y Saneamiento (AEOPAS), Centro Ibérico de Restauración Fluvial (CIREF), COAGRET, Coordinadora de Afectados por Grandes Embalses y Trasvases, Ecologistas en Acción, Fundación Nueva Cultura del Agua (FNCA), Greenpeace, SEO/BirdLife, Unión Nacional de Pescadores Conservacionistas (UNIPESCA), WWF – España

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *