El tub

el tub

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“Argelia ha propuesto hacer un trasvase desde el Ródano o desde el Rhin para «saciar la sed del desierto», al considerar que «calienta a Europa» con el gas que envía al continente a través de los gasoductos y tiene derecho a recibir el mismo trato.”
Foro Mundial del Agua, 19 de abril de 2011.

Quan vàrem adonar-nos de la seva importància ja tenia dos-cents milions de persones connectades i de la seva aigua en depenien quatre països. L’obra havia començat com un transvasament des del Rhone, una cosa que feia riure perquè l’aigua anava destinada a una zona que tenia dessaladores aturades per manca de demanda. Es veia com una d’aquestes construccions supèrflues i faraòniques amb les que el govern torna favors als grups econòmics que el sostenen però significava una altra cosa: l’arribada del Rhone a Barcelona va permetre portar l’Ebre a Alacant i el Xúquer fins al Sud d’Espanya, després es van interconnectar les tres conques i es va fer impossible distingir d’on venia l’aigua, senzillament es deia que venia del “tub”. Es va perllongar fins a l’Orient Mitjà: Marroc,
Algèria, Tunis, Líban s’anaven connectant al tub que avançava cap a Mesopotàmia amb l’argument d’intercanviar recursos energètics per aigua. La lliure competència del gas i del petroli amb l’aigua va permetre mantenir una certa estabilitat dels preus durant un temps però de forma amagada l’empresa del “tub” i les empreses de “l’energia” van fusionar-se o unes van absorbir les altres. Es va produir una escalada dels preus: les mesures d’estalvi individual van ser minimitzades apujant el dret a connexió. Com més s’esgotaven els combustibles fòssils, més cara es tornava l’aigua. Els països seguien mantenint l’aparença de democràcies parlamentaries de la mateixa manera que l’empresa del tub va conservar les diferents marques d’aigua i energia i feia veure que competien les unes amb eles altres. El cost de l’aigua va arribar a sobrepassar la meitat del sou d’un treballador mig. El capitalisme s’havia reinventat a si mateix: érem els esclaus del tub

Document original en català i castellà

Esta entrada fue publicada en Aigua-pensa, Ebre y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *