Antonio Estevan Estevan
neix el 4 gener 1948 i morí el passat 19 setembre 2008
Gràcies per tot el que ens has ofert.

Aquest llibre vol ser una
eina pedagògica
i sensibilitzadora per a
les escoles i altres
centres educatius així
com biblioteques.
El llibre recull diferents
aspectes del riu
com la seva hidrografia
característica, aspectes
físics, la relació
de l'home amb el riu
des del Neolític fins
l'actualitat, fauna, flora
que acull i una descripció
de cadascun dels seus
trams, així com
les problemàtiques
i càstigs que pateix.
| comunicats |
Aquest any per tercera vegada consecutiva la XNCA coordina la celebració de l'acte reivindicatiu Mulla't pels rius!! Que correspon als actes que es fan a Catalunya en connexió al "Big Jump" que es fa arreu d'Europa.
Aquest any els punts de Big Jump a Catalunya son:
|
|
|
|
|
Com l'any passat reivindiquem la salut dels nostres rius i el compliment de la directiva marc de l'aigua (DMA). Només la recuperació dels rius com ecosistemes farà possible que aquests deixin de ser clavegueres o canals secs. Com que poder-se banyar en un riu significa que hi passa aigua i és de qualitat suficient, aquesta jornada ens recorda que a molts rius de Catalunya no ens hi podem banyar o perqué no hi passa aigua o per la seva qualitat deficient.
Un any després de la sequera, on les notícies sobre l'aigua eren cada dia als diaris, de cop al omplir-se els embassaments sembla que el problema ja no existeixi, i avui les úniques notícies d'aigua són les d'imatges d'embassaments plens. Sembla que de cop la problemàtica de l'aigua hagi desaparegut a Catalunya.
Però aquest any (igual que l'any passat) alguns ciutadans es manifestaran a Martorell (LLobregat) per reinvindicar llur cabal ambiental, la central hidroelèctrica de Can Bros deixa un tram al seu pas per Martorell sec, a la vora, una claveguera aboca aigües residuals al riu sense depurar. L'aquífer d'Abrera es troba contaminat i sobreexplotat. D'altra banda, es projecten habitatges sobre pilars en mig de la plana d'inundació amb la complicitat de les administracions. Projectes de més infrastructures i parquings en mig del domini públic hidràulic asfalten fins al límit de la ribera. Si tot plegat no fos suficient els pous i la gestió de l'abastament d'aigua potable pública passen a ser gestionats per empreses privades amb el principal objectiu de l'afany de lucre. El moviment veïnal recolçat per organitzacions mediambientalists i grups polítics locals reinvindiquen protegir l'horta i els espais fluvials que encara ens queden.
La Plataforma Salvem Gaià no fa gaire ha celebrat deu anys de lluita per la preservació del Gaià. Un riu tarragoní i català que no arriba a mar per una presa imponent i absurda que volem que s'enderroqui. Però fins i tot quan les preses deixen anar aigua, els cabals són insuficients, com el del Ter sota Susqueda o el Llobregat amb els seus múltiples embassaments (ara plens però fa un any tant buits!). La derivació de cabals per diferents usos (el transvassament del Ter a Barcelona, les captacions de regadiu al Segre i al Ebre) no només disminueixen el cabal del riu sinó que també modifica la seva qualitat i per això no es podran banyar a Girona o a Lleida. I és que la qualitat de l'aigua dels rius continua essent un gran repte pendent tot i les gairebé 400 depuradores que te el país. Tot i que moltes d'elles treballen dins els límits del seu permís d'abocament, no assoleixen la recuperació dels trams fluvials que afecten per diverses raons. En uns casos la depuració és insuficient pel migrat cabal natural que porta el riu, és el cas del riu Besòs a la seva part baixa, riu que només porta aigua de depuradora i en gran part del Ter. Sense una millora substancial de les depuradores mai ens podrem banyar al Besòs. Però no cal oblidar que hi ha encara molts tipus de contaminació que no estan ben controlats, com la sal de les mines de Súria i Sallent que fan impossible la recuperació biològica del Llobregat ( a més dels efectes que tenen sobre els ecosistemes del Bages) o els purins que a tort i a dret van als camps de conreu en concentracions molt més grans que les que hi haurien d'anar i que conjuntament amb la derivació per les minicentrals fan impossible que els companys d'Osona es pugin banyar al Ter o els de Lleida al Segre.
La lluita per la preservació del delta de l'Ebre continua. L'administració competent, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) sembla encaparrada en la regressió, salinització i subsidència del Delta. No determina els cabals ambientals necessaris i un pla de gestió dels sediments que colmaten els embassament de la conca per poder evitar aquest desastre econòmic, ecològic i social. Mentre la CHE concedeix nous volum d'aigua per als nous regadius i noves minicentrals hidràuliques, la planificació de l'excepcionalitat sembla el seu objectiu. El Vinga, ràpid aprovem totes les concessions que la Directiva Marc d'Aigua ens ho impedirà sembla la seva irracional estratègia.
A la majoria dels llocs on se celebrarà el Mulla't pels rius'09! d'aquest any no ens podrem banyar, són en gran part els mateixos llocs on no vàrem poder-ho fer l'anys passat, és el símptoma d'un problema que no acabem de solucionar. Mentrestant dediquem molts diners a pensar d'on podem treure més aigua per una regió metropolitana que no para de créixer i mantenim el preu de l'aigua a uns nivells que fan impossible la realització dels programes de mesures que preveu la DMA, sense els quals els nostres rius no tornaran a ser mai ecosistemes vius i difícilment ens hi podrem banyar algun dia.
Ara més que mai, i davant la possiblitat que la propera sequera estigui a punt d'arribar, reivindiquem una Nova Cultura del Territori que faci possible l'aplicació de la Nova Cultura de l'Aigua. Sabem que és possible una Nova Política de l'Aigua per Catalunya, algunes de les seves mesures ja es comencen a aplicar (estalvi domèstic i industrial, reutilització de les aigües de les depuradores, recuperació dels aqüífers), però els avenços són encara insuficients i fins que no ens puguem banyar en els rius no podrem dir que la feina està feta. I encara falta molt per fer perquè no hem entès que no és possible una gestió sostenible del cicle de l'aigua sense una planificació sostenible del territori. La presentació a exposició pública del Pla Territorial Metropolità de Barcelona és un clar exemple.
Barcelona 4 de Juliol de 2009.